<
50
Hace 11 meses
jueves, 18 de noviembre de 2010
jueves, 11 de noviembre de 2010
miércoles, 29 de septiembre de 2010
LA LIBERTAD DE HACER O NO HACER HUELGA
Ayer, en el mercado, en el autobús, en la calle, no oía nada más que cosas en contra la huelga, decían que era una huelga impuesta.
Y yo también creo que es así.
Dicen los sindicalistas, que los empresarios obligan a los trabajadores a ir a trabajar, bajo el miedo de perder el empleo.
Y yo me pregunto:¿ porque unos sindicalistas, que sí que tienen su puesto de trabajo asegurado, aunque hagan huelga, tienen que imponer una huelga a la que un gran número de españoles está en contra?.
Los piquetes nunca han sido de información, siempre han utilizado, la fuerza, tanto física como verbal. Lo digo por experiencia.
Todos tenemos el derecho a la libertad, en este caso, a sumarse a la huelga o a poder acceder a su puesto de trabajo y la libertad se pierde cuando nos imponen cualquier acto.
domingo, 1 de agosto de 2010
LA MANIPULACIÓN DE LAS IMÁGENES
Esta noche viendo las noticias en tv1 y antena3, he visto unas imágenes del aforo de esta tarde en la Monumental de Barcelona. Viéndolas, pareciera como si la plaza estuviese llena ya que no han mostrado ningún plano en el que la plaza se pudiera ver entera.
En este post les dejo la fotografía publicada en el Periódico de Cataluña, juzguen ustedes mismo si Cataluña es taurina, o es tan solo cosa de políticos…...
En este post les dejo la fotografía publicada en el Periódico de Cataluña, juzguen ustedes mismo si Cataluña es taurina, o es tan solo cosa de políticos…...
miércoles, 28 de julio de 2010
PRIMER PASO PARA LA ERRADICACIÓN DEL MATRATO A LOS ANIMALES COMO UNA FIESTA
Hoy para mí es un día de alegría, por fin está prohibido las corridas de toros aquí en mi tierra, en Cataluña, espero que muy pronto estén prohibidas todas las fiestas en las que se produzcan maltrato animal.
Las prohibiciones nunca me han gustado, pero si no somos capaces de distinguir lo que es una fiesta, de lo que es un maltrato a animales, bienvenidas las prohibiciones.
miércoles, 30 de junio de 2010
JO TAMBÉ HI SERÉ
JO TAMBÉ HI SERÉ A LA MANIFESTACIÓ DEL DIA 10 DE JULIOL, AMB LA SENYERA COM A ÚNICA PANCARTA.
YO TAMBIEN ESTARÉ EN LA MANIFESTACIÓN DEL DIA 10 DE JULIO, CON LA SENYERA COMO ÚNICA PANCARTA.
Dilluns, 28 de juny de 2010 - 20:38h
Declaració del president de la Generalitat
José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya
Declaració institucional de José Montilla, president de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
Benvolguts conciutadans,
Avui, pocs dies després del quart aniversari de l'aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.
Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.
La indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.
La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.
L'Estatut és ben viu però s'ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d'ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d'autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.
El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica.
El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d'Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l'esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.
Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.
Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l'Estat de Dret, acatar aquesta sentència.
Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d'aquesta sentència, en allò que qüestiona l'Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l'Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.
Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.
No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que varem votar.
Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m'ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.
Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.
Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n'he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l'oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.
A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d'accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l'Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d'experts juristes una anàlisi d'urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d'aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l'Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.
Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d'aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.
Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l'Autogovern de Catalunya, del qual l'Estatut n'és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.
Quart.- He parlat amb el President del Govern d'Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s'hauria d'haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l'Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d'aquesta sentència.
Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d'afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d'organitzar per poder expressar cívica i democràticament la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l'autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.
I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d'aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d'Espanya.
Insisteixo: som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal. No som davant d'un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya. L'Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.
L'Estatut es l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.
Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.
L'Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d'una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.
Ara és el moment d'expressar la grandesa de Catalunya.
De demostrar tot el que ens uneix i d'oblidar el que ens separa.
De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d'un poble madur i que sap el que vol.
D'afirmar la nostra voluntat d'autogovern amb determinació.
De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l'Estatut.
D'exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.
Tot això no serà fàcil.
No us vull enganyar.
Tots sabem que vivim temps difícils en que s'encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.
Per això, hem d'actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.
No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.
Creieu-me, la fórmula d'èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d'un objectiu tan assenyat com el d'exigir el compliment d'un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.
Estic convençut que podem superar aquesta prova.
Que aquest propòsit és possible.
Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l'alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.
La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.
Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.
Mentrestant, jo, com a President, defensaré l'Estatut. El nostre Estatut.
Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.
Aquesta es la meva paraula. Aquest es el meu compromís.
Visca Catalunya.
YO TAMBIEN ESTARÉ EN LA MANIFESTACIÓN DEL DIA 10 DE JULIO, CON LA SENYERA COMO ÚNICA PANCARTA.
Dilluns, 28 de juny de 2010 - 20:38h
Declaració del president de la Generalitat
José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya
Declaració institucional de José Montilla, president de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
Benvolguts conciutadans,
Avui, pocs dies després del quart aniversari de l'aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.
Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.
La indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.
La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.
L'Estatut és ben viu però s'ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d'ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d'autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.
El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica.
El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d'Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l'esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.
Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.
Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l'Estat de Dret, acatar aquesta sentència.
Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d'aquesta sentència, en allò que qüestiona l'Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l'Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.
Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.
No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que varem votar.
Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m'ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.
Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.
Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n'he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l'oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.
A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d'accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l'Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d'experts juristes una anàlisi d'urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d'aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l'Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.
Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d'aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.
Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l'Autogovern de Catalunya, del qual l'Estatut n'és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.
Quart.- He parlat amb el President del Govern d'Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s'hauria d'haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l'Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d'aquesta sentència.
Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d'afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d'organitzar per poder expressar cívica i democràticament la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l'autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.
I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d'aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d'Espanya.
Insisteixo: som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal. No som davant d'un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya. L'Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.
L'Estatut es l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.
Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.
L'Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d'una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.
Ara és el moment d'expressar la grandesa de Catalunya.
De demostrar tot el que ens uneix i d'oblidar el que ens separa.
De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d'un poble madur i que sap el que vol.
D'afirmar la nostra voluntat d'autogovern amb determinació.
De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l'Estatut.
D'exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.
Tot això no serà fàcil.
No us vull enganyar.
Tots sabem que vivim temps difícils en que s'encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.
Per això, hem d'actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.
No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.
Creieu-me, la fórmula d'èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d'un objectiu tan assenyat com el d'exigir el compliment d'un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.
Estic convençut que podem superar aquesta prova.
Que aquest propòsit és possible.
Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l'alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.
La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.
Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.
Mentrestant, jo, com a President, defensaré l'Estatut. El nostre Estatut.
Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.
Aquesta es la meva paraula. Aquest es el meu compromís.
Visca Catalunya.
lunes, 14 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
¿LA ROJA NO SE APRIETA EL CINTURON?
España pagará 600.000 euros a cada jugador si gana el título.
Tiene la prima más alta de todo el torneo. ¿Será porque España es el pais más rico del mundo?
Siento una mezcla de pena e indignación, viendo como está la situación económica del pais.
martes, 1 de junio de 2010
MI SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO PALESTINO
MI CONDENA AL ATAQUE A LA FLOTILLA DE AYUDA HUMANITARIA A PALESTINA, POR EL EJERCITO ISRAELÍ
viernes, 14 de mayo de 2010
COMO HA DICHO SARAMAGO LAS LAGRIMAS DE GARZÓN TAMBIÉN SON MIAS
Ni leyes, ni justicia
Por José Saramago
En Portugal, en la aldea medieval de Monsaraz, hay un fresco alegórico de finales del siglo XV que representa al Buen Juez y al Mal Juez, el primero con una expresión grave y digna en el rostro y sosteniendo en la mano la recta vara de la justicia, el segundo con dos caras y la vara de la justicia quebrada. Por no se sabe qué razones, estas pinturas estuvieron escondidas tras un tabique de ladrillos durante siglos y solo en 1958 pudieron ver la luz del día y ser apreciadas por los amantes del arte y de la justicia. De la justicia, digo bien, porque la lección cívica que esas antiguas figuras nos transmiten es clara e ilustrativa. Hay jueces buenos y justos a quienes se agradece que existan, hay otros que, proclamándose a sí mismos justos, de buenos tienen poco, y, finalmente, además de injustos, no son, dicho con otras palabras, a la luz de los más simples criterios éticos, buena gente. Nunca hubo una edad de oro para la justicia.
Hoy, ni oro, ni plata, vivemos en tiempos de plomo. Que lo diga el juez Baltasar Garzón que, víctima del despecho de algunos de sus pares demasiado complacientes con el fascismo que perdura tras el nombre de la Falange Española y de sus acólitos, vive bajo la amenaza de una inhabilitación de entre doce y dieciséis años que liquidaría definitivamente su carrera de magistrado. El mismo Baltasar Garzón que, no siendo deportista de elite, no siendo ciclista ni jugador de fútbol o tenista, hizo universalmente conocido y respetado el nombre de España. El mismo Baltasar Garzón que hizo nacer en la conciencia de los españoles la necesidad de una Ley de la Memoria Histórica y que, a su abrigo, pretendió investigar no sólo los crímenes del franquismo sino los de las otras partes del conflicto. El mismo corajoso y honesto Baltasar Garzón que se atrevió a procesar a Augusto Pinochet, dándole a la justicia de países como Argentina y Chile un ejemplo de dignidad que luego sería continuado. Se invoca en España la Ley de Amnistía para justificar la persecución a Baltasar Garzón, pero, según mi opinión de ciudadano común, la Ley de Amnistía fue una manera hipócrita de intentar pasar página, equiparando a las víctimas con sus verdugos, en nombre de un igualmente hipócrita perdón general. Pero la página, al contrario de lo que piensan los enemigos de Baltasar Garzón, no se dejará pasar. Faltando Baltasar Garzón, suponiendo que se llegue a ese punto, será la conciencia de la parte más sana de la sociedad española la que exigirá la revocación de la Ley de Amnistía y que prosigan las investigaciones que permitirán poner la verdad en el lugar donde estaba faltando. No con leyes que son viciosamente despreciadas y mal interpretadas, no con una justicia que es ofendida todos los días. El destino del juez Baltasar Garzón está en las manos del pueblo español, no de los malos jueces que un anónimo pintor portugués retrató en el siglo XV.
miércoles, 12 de mayo de 2010
ALGUNAS DE LAS MEDIDAS ANTE LA CRISIS
Estoy de acuerdo en suprimir el cheque bebé ya que no se trata de una ayuda progresiva, la cual beneficiaba a todos por igual independientemente de cuáles fueran los ingresos de las persona en cuestión.
La bajada de los sueldos a los funcionarios, la creo justa siempre y cuando se bajen a los altos cargos funcionarios, no así a un cartero, a un barrendero, a un funcionario de detrás de una ventanilla y un largo etc.
La bajada en gastos farmacéuticos, también la veo adecuada siempre y cuando se baje la ganancia a las empresas farmacéuticas y a los ciudadanos no nos falté la medicación adecuada en caso de necesitarla. Otro tema es la reeducación que debemos tener todos y cada uno de nosotros para evitar la acumulación masiva de fármacos que nunca serán utilizados en nuestras casas.
La congelación de las pensiones duele, aunque mucho más a las pensiones más bajas.
Aunque creo que son medidas necesarias, me entristece ver como siempre pagan los mismos las injusticias cometidas por otros.
La bajada de los sueldos a los funcionarios, la creo justa siempre y cuando se bajen a los altos cargos funcionarios, no así a un cartero, a un barrendero, a un funcionario de detrás de una ventanilla y un largo etc.
La bajada en gastos farmacéuticos, también la veo adecuada siempre y cuando se baje la ganancia a las empresas farmacéuticas y a los ciudadanos no nos falté la medicación adecuada en caso de necesitarla. Otro tema es la reeducación que debemos tener todos y cada uno de nosotros para evitar la acumulación masiva de fármacos que nunca serán utilizados en nuestras casas.
La congelación de las pensiones duele, aunque mucho más a las pensiones más bajas.
Aunque creo que son medidas necesarias, me entristece ver como siempre pagan los mismos las injusticias cometidas por otros.
viernes, 7 de mayo de 2010
LAS DOS VARAS DE MEDIR DEL PP
Me he quedado perpleja al oír decir a Mariano Rajoy “"Camps va a ser el candidato del PP en las próximas elecciones, diga lo que diga la justicia".
Mariano Rajoy, el mismo que ha dicho que la “justicia” ha de decidir sobre el Estatut Catalá, Estatut que sin ir más lejos, fue aprobado por las dos cámaras parlamentarias y lo que es mucho más importante, que fue aprobado por un referéndum del pueblo catalán.
El mismo Mariano que también quiere que la “justicia” decida si el juez Garzón prevaricó al querer juzgar los crímenes franquistas.
Aquí se ve claramente las dos varas de medir del PP.
viernes, 23 de abril de 2010
miércoles, 14 de abril de 2010
ANIVERSARIO DE LA II REPÚBLICA
Hoy celebramos el 79º Aniversario de la II República.
Viva La República!!!!!!
Aqui os dejo el manifiesto de la JSC del Vallès Occidental.
Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.
I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.
Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.
Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.
D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.
Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010
Viva La República!!!!!!
Aqui os dejo el manifiesto de la JSC del Vallès Occidental.
Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.
I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.
Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.
Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.
D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.
Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010
jueves, 8 de abril de 2010
CESIONES REACCIONARIAS
Hoy hemos sabido que van a juzgar al juez Baltasar Garzón por haber investigado las desapariciones Franquistas.
Me pregunto qué clase de justicia tenemos, cuando aceptan a trámite una querella interpuesta por La Falange y Manos Limpias, cuyas ambas ideologías son próximas o sencillamente son de ultra derecha.
Tampoco podemos olvidar que los miembros de La Falange fueron en el momento de victoria franquista, los que iban pueblo por pueblo, casa por casa, sacando de cada una de ellas a cualquier republicano que la habitase, para ser llevados después, a las cunetas y ser asesinados vilmente. Ellos mismos, al parecer no lo consideraron suficiente, sino que en un ejercicio total de cinismo, han interpuesto esta querella, contra las acciones emprendidas por el magistrado, que tenían la finalidad de hallar los cuerpos de tantas vidas sesgadas, a manos en muchos casos de activistas de dichas organizaciones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
